Hui aniré acompanyat de Teresa Penadés (regidora de Cultura de l'Ajuntament de la Granja).
Tot i que sóc conscient que no podré tractar tots els temes que voldria (esperem que ens deixen, o no), he cregut convenient publicar ací un estracte d'allò que crec que no s'hauria de quedar al tinter.
Gràcies a tothom. I demà ja es podrà vore un vídeo al Youtube on penjaré la meua intervenció i la de Teresa.
Vicent G. Perales
PS. Podeu descarregar-vos el document ací.
ENTREVISTA A RÀDIO SER (XÀTIVA)
27/5/2011
LA GRANJA DE LA COSTERA: 400 ANYS
Vicent F. Garcia Perales (Universitat CEU Cardenal Herrera)
Autor de l'apartat de cultura popular "Tradicions i retalls de la Granja de la Costera"
☻→ Origen: durant la presentació dels festers de les Festes Patronals de 2007, vaig actuar com a mantenidor i vaig encomanar a l'ALCALDE (festa civil) i el CAPELLÀ (festa religiosa) la celebració en 2011 dels 400 anys de la fundació del poble de la Granja.
☻→ YOUTUBE: el meu parlament com a mantenidor i altres vídeos de la Granja.
GUIÓ PRESENTACIÓ: http://breu.bulma.net/?l8350
TEXT DEL MANTENIDOR: http://breu.bulma.net/?l8312
LLIBRE DE FESTES DE LA GRANJA 2007: http://breu.bulma.net/?l8313
NOTÍCIA PUBLICADA LEVANTE-EMV 4OCT07: http://breu.bulma.net/?l8344
☻→ Meu treball:
a) Entrevistes personals gravades (més de 50 hores d'àudio)
b) Recull de fotografies antigues (més de 1000)
c) El que ara es publica només és una part. Tinc el projecte pràcticament enllestit d'un llibre monogràfic sobre llengua i cultura popular grangera.
☻→ Agraïment a Sebastià Garrido, qui finalment no ha pogut estar present, però sí que ha col•laborat tant fent algunes entrevistes com també facilitant-nos gravacios que ell fa dur a terme a la Granja de la Costera ara fa més de trenta anys. Material preciós i interessantíssim: dansades, cançons populars, contalles, etc.
☻→ La Granja forma part de l'Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana (ALCV). Els professors universitaris Jordi Colomina i Emili Casanova van visitar el poble fent enquestes a la gent major. Això va ser el 22 de gener de 1994. Totes les persones entrevistades ja han mort. Els materials són inèdits i jo mateix he publicat alguna cosa en els llibres de festes, aprofitant-los.
☻→ BLOG dels 400 anys. L'he creat per pernjar-hi vídeos, fotos, llibres de festa i allò relacionat directament o indirectament amb el poble.
☻→ GRANGERS DISTINGITS (sense ànim de discriminació).
a) Dona centenària. Concepción Climent (1902).
b) Capellà que ara és bisbe de Màlaga (Jesús Català Ibáñez). Va dinamitzar la Granja, amb la potenciació del Teleclub (el que hui és l'abadia).
c) Dos monges, una de clausura a Santa Clara de Xàtiva (Sor Carmen, Vicenta Francés García).
d) Dos capellans (Bernardo Cuenca, capellà de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i capellà titular del Cementeri Municipal de València, i José Doménech, ja mort).
e) 40 persones amb ESTUDIS SUPERIORS UNIVERSITARIS (el 12% del poble)
- 3 doctors (els tres treballen a la UOC)
- 7 professors de Valencià
- Presidenta de la Junta Qualificadora de Xàtiva i tècnic lingüístic de l'Ajuntament de Xàtiva (Sònia Blázquez).
- Metge dermatòleg (Rafael Ibáñez)
- Enginyers, músics, advocats, mestres, etc.
☻→ TÍPIC DE LA GRANJA
- Figuera en el campanar (fins que la van assecar)
- Palau (pont entre el palau i l'Església, al c. del Forn)
- Presó, secadero de tabac, llavador
- Teleclub
☻→ FESTES I TRADICIONS
- Promesa (10 d'agost) al Pare Sant Francesc.
a) Diuen que un 10 d'agost van deixar de morir per còlera a la Granja després d'haver tret el sant en andes pels carrers.
b) Polèmica: uns diuen que això va passar en 1865 (de fet en 1990 es va fer una gran festa als 125 anys de la Promesa) i altres, amb documentació (Miquel Mollà i Emília Mollà), que això va ser en 1890. Jo dic: ara cal preparar en 2015 un nou 125 anys de la Promesa.
c) Conten que durant el còlera, treien el ramat pel poble, perquè els excrements (cagarrutes) purificaven els carrers.
d) És típica l'alfàbega. Diuen que la matapuça (germana borda de l'alfàbega) es posava a les cases durant l'epidèmia del còlera. Ara es posa a les andes i després de la processó no hi ha granger que no se'n duga una rameta a casa.
e) És típic escolar el "Vítol i vítol al Pare Sant Francesc", amb ritme molt lent, com a Canals (diferent al d'Alcúdia de Crespins).
- Patronals (4 octubre), a la Divina Aurora, al Santíssim Crist de la Victòria i al Pare Sant Francesc.
a) Típica és la 'despertà'. Polèmica de l'origen. Entrevistes a Llanera. Diuen que la va dur la Banda de Música de Llanera a la Granja (també es toca a Anna, Bolbaite, etc.). La lletra apareix en altres localitats valencianes i espanyoles: "San Francisco se perdió una tarde, sus hijos llorosos le fueron a buscar"... Pep Botifarra la va incloure al seu CD "Te'n cantaré més de mil"
b) Típic el rosari que es fa el dia de l'Aurora: trauen la santa pel poble i els festers (o algunes cases) trauen la 'convidà' (pastes i licors).
- Altres festes religioses
CORPUS (tauletes, enramà, comunions)
SETMANA SANTA (Salpassa, Septenari –Dolorosa, processó fins a 1957, violí i orgue–, Matraques, Via Crucis cantat pels escolanets pel carrers)
REIS "Arrastrar els panderos". Com més soroll, més regals.
SANT BLAI (rotllets, 3 febrer, sendemà de la Candelària; "Sant Blai gloriós, deixa el xic i emporta't la tos)
- HUITAVA: Rotglà i la Granja comparteixen capellà des de fa molts anys. Aleshores, el Septenari i el Corpus es feia "a la huitava", o siga, dins dels 8 dies després de la data que els tocava ("a la Granja es mengen la mona una setmana després")
- CATALINETES. Cançó diferent a Xàtiva.
- LA MILAGROSA VA DE CASA EN CASA PEL POBLE. Des de 1970. És una urna de fusta.
- EL FAROL DE PEMINTÓ. Quan s'acabava la collita de melons i "els del rebuig" es buidaven, s'adornaven i se'ls posava un ciri dins. Els xiquets cantaven "El farol de pemintó, tira bufes al cantó". Curiosament és la mateixa cançó que la del "Sereno" (anècdota de les pedres que se li posaven a les portes i una persona li posava trossos de mona).
☻→ GASTRONOMIA
Arròs: rossejat (ros = "rubio"), en banderetes (espinacs), de pintor (d'estiu), blanquet (amb caldo del bullit)...
Dolços: cocolets (anou/coco), torrons de gat (o de Catalina, típic de Catalinetes), mostatxons, coquetes de sagí (amb "motlets"), arnadí, monjàvena...
Altres: miques (gachamigas), coques tapades (pastissets d'espinacs grans), esguellà (esguellat)...
☻→ JOCS
☻→ LLENGUA
No hay comentarios:
Publicar un comentario